El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presentat aquest dimecres al matí el calendari d’activitats tant a Catalunya com a Occitània de l’Any Conxita Grangé, una commemoració dedicada a difondre i reivindicar aquesta figura destacada de la resistència antifeixista. Foto © cedida a l’ACN pel Memorial Democràtic.
L’Any Conxita Grangé és una de les commemoracions impulsades enguany pel Govern, coincidint amb el centenari del seu naixement. L’objectiu és retre homenatge a la darrera supervivent catalana dels camps nazis i destacar la seva trajectòria de lluita i compromís amb la democràcia.
Els actes commemoratius es desenvoluparan al llarg de l’any en diverses localitats de Catalunya i Occitània, territoris fonamentals en la vida de Grangé, i comptaran amb la participació d’experts, institucions i familiars. Es preveuen tot un seguit d’activitats diverses, com ara exposicions, ponències i col·loquis, i la publicació d’una biografia oficial per aprofundir en la seva trajectòria i el seu llegat.
L’Any Conxita Grangé s’iniciarà el 14 d’abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on Grangé va viure després de ser deportada.
L’homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. El programa continuarà amb diverses iniciatives destinades no només a divulgar la seva figura, sinó també a aprofundir en la memòria democràtica amb perspectiva de gènere.
Algunes de les activitats més destacades són la presentació d’un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i a l’Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l’estiu, amb parades simbòliques en llocs rellevants de la seva vida, com la seva casa natal; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa de Llenguadoc, i la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. A més, es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l’Alt Pirineu per apropar la seva figura als joves.
Vida entre el Pirineu i Occitània
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Als dos anys va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs dels maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita Grangé es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, a advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme, i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Després de la mort de Neus Català, Grangé es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d’agost de 2019 a l’edat de 94 anys.
Les commemoracions institucionals per a l’efemèride
El Memorial Democràtic és l’organisme encarregat de liderar, coordinar i gestionar les commemoracions institucionals per a l’efemèride. Per això, a l’acte de presentació, hi han participat el director, Jordi Font Agulló, i el cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes, Josep Calvet, que també n’és el comissari. També ha tingut un paper destacat l’alcalde de la Torre de Capdella (Pallars Jussà), municipi d’on era natural Grangé, Josep Maria Dalmau Gil. A més, entre els assistents hi ha hagut nombrosos familiars i amistats properes a Grangé, així com destacats membres de diverses entitats memorialistes del territori.
En paraules del director Jordi Font Agulló, durant aquest any s’honorarà la memòria “d’una dona valenta, testimoni de la deportació i defensora incansable de la justícia i la dignitat”. A més, Calvet ha assegurat que “el seu llegat recorda que preservar la memòria és un deure col·lectiu. Que aquest any serveixi per mantenir viva la seva història i reafirmar el compromís amb la llibertat i els drets humans”.
Per la seva banda, l’alcalde Dalmau ha afirmat què, en el marc l’Any Conxita Grangé, “es presenta una nova oportunitat per aprofundir en el seu llegat i per fer-lo arribar a un públic més ampli”. En aquest sentit, ha anunciat que “se li dedicarà una plaça situada a l’entrada de la Central de Capdella, on es col·locarà una senyalització urbana amb un petit recull biogràfic que recordi la seva lluita constant per les llibertats i que serà complementària a l’espai de memòria que hi ha a la vora de casa seva”.
“Conxita Grangé és un far que il·lumina la societat, especialment a les noves generacions”, ha afirmat Espadaler. I ha afegit: “Cal esforçar-nos en la transmissió de valors pedagògics per explicar als joves que la democràcia no va ser un regal”.
En aquest context, el conseller ha subratllat la importància de preservar la memòria democràtica i ha asseverat que “la futura llei de memòria democràtica, ara en tramitació parlamentària, i sustentada en el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, serà una eina fonamental per preservar la memòria i garantir que el ‘Mai Més’ sigui un compromís col·lectiu”.
- Catalunya i Occitània commemoren el centenari de Conxita Grangé, última catalana supervivent dels camps nazis - 12 avril 2025
- Creen una plataforma transfronterera per promocionar la cooperació entre artesans de la Catalunya Nord i la del Sud - 5 avril 2025
- La Marfà de Girona i la Flashback de Perpinyà obren una nova convocatòria de residències creuades per a artistes - 22 mars 2025