La població de nacionalitat estrangera ja és més del 20% de la població a 12 comarques i a més d’un centenar de municipis, segons l’explotació del cens de població de l’1 de gener del 2024, publicada aquest dijous per Idescat.
La Segarra (29,5%) –on se situa Guissona, l’únic municipi català amb més de la meitat d’estrangers– és la comarca amb una taxa més alta, seguida de l’Alt Empordà (25,9%) i el Barcelonès (23,9%). En conjunt, les persones amb nacionalitat diferent de l’espanyola pugen un 6% en un any fins a les 1.444.192, el 18% del total. Un de cada sis d’ells són marroquins, la nacionalitat no espanyola més comuna a 30 comarques. Segons dades de l’INE publicades fa uns dies, els nascuts fora de l’Estat ja són més de dos milions.
L’augment de la població de nacionalitat estrangera ha estat significatiu els últims anys
Ja que si bé eren el 15,9% del total dels censats a Catalunya a principis del 2021, tres anys després ja arribaven al 18%. Els homes d’aquest col·lectiu tenen un pes més gran que les dones, ja que sumen el 18,9% i el 17,2% del total de cada sexe, respectivament.
Les dades d’Idescat també situen en el 23,8% les persones nascudes fora de l’Estat a 1 de gener del 2024 –una xifra que ja es queda curta respecte a les últimes xifres provisionals publicades la setmana passada per l’INE d’inicis del 2025, que ja l’eleven al 24,98%, és a dir, a un de cada quatre residents.
Per comarques, si bé la Segarra, l’Alt Empordà i el Barcelonès són les que tenen un col·lectiu internacional més gran, el Pla d’Urgell (22%), la Selva (22%), el Baix Empordà (21,8%) i el Segrià (21,4%) també se situen en nombres destacats, així com l’Urgell (21,1%) i el Gironès (21%).
La Garrotxa (20,5%), el Montsià (20,3%) i el Baix Ebre (20%) són les altres comarques que superen la ràtio d’una de cada cinc persones de nacionalitat estrangera. Mentre que el 2023 eren nou les comarques que superaven aquest llindar, el 2024 ja en són 12.
Guissona, Castelló d’Empúries i Vic, entre els municipis amb més estrangers
Pel que fa als municipis, Guissona torna a liderar el rànquing amb un 51,6% dels seus habitants amb una nacionalitat diferent de l’espanyola. La població de la Segarra ja superava la meitat d’estrangers en els primers anys d’aquesta dècada i també al cens del 2011. El municipi va experimentar un canvi radical en la seva morfologia la dècada anterior, ja que al cens del 2001, la seva població estrangera es quedava en l’11,4%.
Castelló d’Empúries, on se situa la urbanització d’Empuriabrava, és segona (45,2%), mentre que la Portella, al Segrià, és el tercer en pes dels no nacionals d’Espanya (40,4%). Lloret de Mar (39,7%), Salt (37,3%) o Platja d’Aro (35,5%) són altres municipis amb percentatges destacats, així com Salou (32,8%) o Roses (30,9%). Vic és la primera capital de comarca (29,8%) i, Figueres, la segona (28,9%).
A l’altra banda de la balança, no hi ha registrat cap estranger a set municipis del país, mentre que a 143 n’hi ha menys d’un 5%. En nombres absoluts, Barcelona és on n’hi viuen més (414.063, un 24,6% de la població), 29.403 més que dotze mesos abans.
En general, a més població del municipi, més percentatge de nouvinguts. Els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (19,4%) en tenen, de mitjana, més que els de 10.001 a 50.000 habitants (17,0%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els de fins a 500 habitants (9,3%), els de 2.001 a 5.000 habitants (12,1%) i els de 501 a 2.000 habitants (12,3%).
Marroc, principal nacionalitat, i Colòmbia registra l’augment més gran
Per nacionalitats, la marroquina continua sent la dominant, amb un 16,7% del total d’estrangers, és a dir, un de cada sis, en números rodons. Aquesta comunitat arriba als 241.179 residents, uns 7.000 més que l’1 de gener del 2023. Es tracta del principal país estranger a 30 comarques –a Barcelona ciutat, però, no és la dominant, sinó la vuitena, ja que italians (47.934), colombians (27.507) o pakistanesos (23.808) superen la comunitat marroquina.
En segon lloc, se situa Colòmbia, que registra l’augment més gran entre les diverses nacionalitats estrangeres, ja que consten gairebé 18.000 més que l’any anterior per un total de 94.196. El país sud-americà desbanca Romania, que era és quarta (85.922) i amb uns números lleugerament a la baixa, i també Itàlia, que ara és la tercera nacionalitat no espanyola més popular (86.822), amb una clara tendència a l’alça. La Xina, Hondures, el Pakistan i Perú els segueixen, tots ells amb més ciutadans cada any, així com Veneçuela i Ucraïna, que ha fet un salt des de l’inici de la guerra amb Rússia.
La nacionalitat romanesa és la més popular a vuit comarques, mentre que la colombiana ho és a dues més –Alt Urgell i Cerdanya–. L’índia és la principal a la Garrotxa, la italiana al Barcelonès, i la maliana al Moianès.
