Unió de Pagesos lamenta que en els últims vuit anys s’hagin deixat de replantar unes 1.000 hectàrees de vinya a Catalunya.
El responsable de la vinya i el vi del sindicat, Josep Marrugat, concreta que les zones amb més conreu de raïm perdut són « en zones de secà » com la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Pallars Jussà, si bé també hi ha hagut retirada de ceps en llocs com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre o fins i tot el Penedès, en territori de la DO Cava. « El principal motiu és la manca de viabilitat i rendibilitat, però també la falta de relleu » generacional, explica. Marrugat recorda que fa 20 anys a Catalunya hi havia unes 60.000 hectàrees de vinya i que actualment són al voltant de 56.000.
1.000 hectàrees no s’han replantat ni estan en disposició de replantar-se
Marrugat exposa que l’arrencada de vinyes és « normal » ja que és una planta amb una vida d’entre 25 i 40 anys. Quan es fa el relleu el Departament d’Acció Climàtica atorga « unes autoritzacions que permeten replantar la vinya », però en el cas de Catalunya « 1.000 hectàrees no s’han replantat ni estan en disposició de replantar-se ».
Per tal de capgirar aquesta tendència des d’Unió de Pagesos veuen dues opcions, que haurien de ser complementàries. La primera és impulsar el regadiu. « Si no hi ha aigua la viabilitat del conreu es fa més complicada », ja que els quilos de raïm que es cullen per hectàrea són menors. L’altra alternativa, vinculada a la primera, és incrementar el preu que es paga per quilo de raïm.
Marrugat comenta que en anys de baixa producció de secà es produeixen uns 3.000 kg per hectàrea, mentre que amb regadiu oscil·laria entre els 8.000 i els 10.000 kg/ha. Paral·lelament, enguany el raïm utilitzat per fer cava -el majoritari al país- es pagarà « al voltant de 60 i 70 cèntims el quilo ». « O se li dona un valor diferent, de 2 o 3 euros el quilo que faci que amb 3.000 kg/ha pugui ser viable el conreu, o no hi ha futur », remarca el representant d’Unió de Pagesos. Tot i això, reconeix que en els darrers anys la situació « s’ha arreglat una mica », després que es toqués fons fa un lustre quan es va arribar a pagar el quilo de raïm « a 30 cèntims ». Malgrat tot, Marrugat assegura que « moltes explotacions no són viables » i per això alguns pagesos opten per arrencar.
Des del sindicat remarquen que el preu que es paga a Catalunya és força inferior al que s’aplica en altres zones de l’Estat, com ara Galícia on els pagesos estan cobrant 3 euros/kg. « Això ho fa la tendència i el mercat, i el repartiment dels beneficis de la venda del vi en el preu del raïm », indica. Respecte d’aquest darrer element, Marrugat critica que a Catalunya hi ha vins i caves on el preu de l’ampolla no repercuteix en un major ingrés per al pagès. « Tenim uns caves que es venen a preus bastant elevats, de 15 euros l’ampolla, però el raïm no arriba a un euro », lamenta. I afegeix: « la gent té la sensació que comprant un vi més car hi haurà més benefici per al pagès, però no sempre és així. A nivell percentual pot ser que estigui més ben retribuït un cava de 3 euros l’ampolla que no pas un d’alta gamma ».
