La votació per l’oficialitat del català a la Unió Europea ha quedat posposada davant la manca d’unanimitat entre els 27 per validar la petició d’Espanya. En la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE d’aquest dimarts, una desena d’estats han demanat al govern espanyol ajornar la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Foto © Consell de la UE.
Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. En l’agenda de la reunió, l’oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d’adopció, però l’executiu de Pedro Sánchez ha topat de nou amb els dubtes d’alguns governs i, finalment, la decisió s’ha posposat.
La discussió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec ha durat prop d’una hora
Durant aquesta han intervingut almenys onze estats membres. D’aquests, set -Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia- han demanat a Espanya que retirés la votació perquè el debat continuï i les capitals puguin continuar negociant la proposta. Part dels estats membres que han intervingut han considerat prematur prendre una decisió en la reunió d’aquest dimarts. Així, segons informen fonts diplomàtiques, la votació s’ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia.
Estats membres com Alemanya o Suècia han demanat al govern espanyol més claredat sobre la qüestió, després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE. Itàlia també està entre els estats que ha intervingut per demanar reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni ha demanat una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE.
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja ha anunciat que aquesta mateixa tarda contactarà amb els països més reticents per poder abordar els seus dubtes legals i econòmics. Segons ha dit, el govern espanyol està disposat a « millorar » la redacció dels seus arguments jurídics i financers en la proposta per fer oficials les tres llengües.
Segons ha pogut saber l’ACN, entre els que han intervingut per donar suport a la proposta d’Espanya hi ha Bèlgica, Eslovènia, Portugal i Romania. Tot i això, també han admès dubtes i han subratllat que la incorporació de noves llengües s’ha de fer de forma concloent pel que fa als aspectes jurídics, administratius, financers i tècnics.
Els estats volen més temps
En la discussió entre els 27, Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una implementació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garantia que les despeses econòmiques derivades de la mesura les assumiria el govern espanyol. Fins a l’últim moment, l’executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, ja que l’oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.
El govern espanyol necessitava que cap estat membre es posicionés en contra de la proposta, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. Però, de nou, l’executiu ha topat amb els dubtes d’alguns estats membres, que finalment han decidit apartar la decisió. La votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec podria tornar a la taula dels 27. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, on s’ha de decidir la qüestió, se celebrarà el pròxim 24 de juny.
Els dubtes dels estats membres s’han fet evidents ja aquest matí quan els ministres d’Afers Europeus han començat a arribar a la reunió. Diversos països han expressat que mantenien reticències sobre la qüestió i han demanat més temps per poder analitzar la proposta i les seves implicacions. El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat que el tema no estava prou « madur » i que continuaven existint « preocupacions », no només per part dels estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE. « Esperem que no hàgim de votar avui, perquè encara hi ha dubtes », ha afirmat el finlandès abans de començar la reunió.
Proposta d’Espanya
En la seva batalla per aconseguir el vistiplau dels 27, Espanya ha posat sobre la taula una proposta d’implementació progressiva de l’oficialitat i s’havia compromès a assumir els costos econòmics de la mesura, que la Comissió Europea va estimar en 132 milions d’euros. A més, per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l’executiu espanyol ha fet circular en els últims dies una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per a altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent per al rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
En aquest sentit, la responsable d’Afers Europeus de Xipre, Marilena Raouna, ha dit en arribar a la reunió que el més important és que l’oficialitat del català no generi un « precedent » per a altres llengües. Raouna ha subratllat que Xipre s’ha mostrat a favor de la mesura i hi ha donat suport « constructivament », però ha demanat també consens i evitar que l’aprovació suposi que altres llengües puguin intentar demanar el mateix en el futur.
Des del ministeri d’Exteriors de José Manuel Albares han explicat que Espanya ha defensat en les reunions de preparació de la reunió d’aquest dimarts que la proposta plantejada està « feta a mida » per als casos concrets del català, el basc i el gallec. L’executiu ha reiterat en diverses ocasions que l’oficialitat d’aquestes llengües no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.
Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
Tanmateix, els arguments del govern de Pedro Sánchez no han convençut els socis europeus, que finalment han apostat per posposar la decisió després de poc menys d’una hora de discussió. Part dels estats membres han expressat que encara hi ha preguntes que Espanya no ha contestat i, per tant, han defensat retirar la votació de l’ordre del dia.
Qui ha defensat la proposta d’Espanya en la reunió del Consell d’Afers Generals d’aquest dimarts ha estat el secretari d’Estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro. Malgrat que Albares podria haver assistit a la discussió perquè es tracta d’una petició espanyola, és habitual que qui assisteixi a les reunions del Consell d’Afers Generals sigui Sampedro.
Pressió del PP
En els darrers dies, el Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo també ha pressionat perquè els governs conservadors de la UE s’oposessin a donar suport a la petició espanyola. El secretari general del PPC, Santi Rodríguez, va admetre dilluns que Feijóo havia fet trucades a altres capitals europees per demanar que es mostressin en contra. “Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, va dir Rodríguez. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, va sentenciar.
- Els 27 posposen la votació per l’oficialitat del català a la UE i demanen a Espanya seguir negociant - 31 mai 2025
- Arquebisbes i bisbes catalans celebren el missatge de « continuïtat » que transmet l’elecció de Lleó XIV - 10 mai 2025
- Una exposició recrea espais del Titanic amb 200 objectes recuperats del lloc del naufragi i una experiència immersiva - 3 mai 2025