La cimera hispano-francesa reactiva la unitat de l’independentisme al carrer

La cita entre Sánchez i Macron de dijous vinent ofereix una oportunitat a partits i entitats independentistes per intentar demostrar que els anhels separatistes continuen vius entre la ciutadania de Catalunya, malgrat les pugnes entre els polítics i les desavinences entre les organitzacions de la societat civil.

I és que l’última concentració conjunta l’1 d’octubre passat va desembocar en una escenificació de les divergències internes amb les polèmiques escridassades a l’expresidenta de l’ANC i membre d’ERC, Carme Forcadell, i els posteriors retrets entre partits i entitats. La sortida de Junts del Govern de Pere Aragonès va distanciar el partit de Laura Borràs i Jordi Turull dels republicans, però l’ANC i Òmnium també han expressat darrerament visions divergents sobre l’estratègia a seguir. La CUP també s’ha allunyat d’ERC descartant-se d’entrada de la negociació dels pressupostos i rebutjant la taula de diàleg, un aspecte que comparteix amb Junts i l’ANC.

Al febrer farà un any que els principals actors de l’independentisme no seuen a la mateixa taula per abordar el camí del procés secessionista. La « provocació » que han vist en la cimera hispano-francesa de Sánchez i Macron els ha empès a trobar-se almenys als carrers. La poca informació sobre la cita (dijous de la setmana que ve) deixa la incògnita oberta sobre la capacitat de mobilització que tindran per demostrar que ‘el procés’ no ha mort, com ha sentenciat la Moncloa.

L’ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República (CxR) han anunciat una mobilització davant la cimera hispanofrancesa per denunciar que és « una provocació, una fantasia i una falsedat » « tenint en compte que « no s’ha donat cap solució política al conflicte i que hi ha encara representants del moviment a l’exili ».

Segons fonts del Govern, hi ha hagut l’habitual conversa institucional amb la Moncloa sobre la cimera hispano-francesca, però no hi ha res tancat sobre la participació i el rol del president Pere Aragonès en la trobada. De fet, el govern espanyol no ha concretat encara ni el lloc ni l’hora de la reunió. Des de l’executiu català recorden que, com procedeix protocol·làriament en aquest tipus d’actes, s’ofereix als representants institucionals del lloc on se celebra que tinguin un paper d’amfitrions.

Amb tot, ERC ha anunciat que se suma a la protesta de les entitats. També ho farà la CUP i Junts, així com altres entitats catalanes: l’AMI, el CIEMEN, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

A Madrid rebaixen les expectatives de la protesta assegurant que està impulsada només per « una part » de l’independentisme i que la Catalunya i l’Espanya del 2023 « en res s’assemblen » a la del 2017. El ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, va afirmar diumenge que « la tensió que es va viure el 2017 a Catalunya ja és història » i va augurar que « el futur és el diàleg i l’entesa ». « Qui vulgui estar en el problema i no en la solució, ells veuran », va advertir.

Entre les últimes protestes d’aquest tipus destaquen la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, a Barcelona i, sobretot, la reunió del consell de ministres del 2018. La primera va ser una concentració reduïda, però unitària de les presumptes víctimes del ‘Catalangate’ a les portes de l’Hotel Vela. Allà va ser on Aragonès es va trobar per primera vegada amb la cap de l’executiu comunitari.

La visita de Sánchez que més rebuig ha generat als carrers de Barcelona va ser la reunió del consell de ministres que va fer el 21 de desembre del 2018. Celebrat un divendres al matí al centre de la capital catalana, la trobada de ministres espanyols va desencadenar una protesta davant de l’Estació de França que va aplegar unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Ara bé, els CDR van fer diversos talls de carreteres al matí i es van produir aldarulls i càrregues policials que van acabar amb una desena de detinguts. A més, milers de persones van reprendre la mobilització a la tarda amb una manifestació que va concentrar unes 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 80.000 segons els organitzadors.

A l’última mobilització unitària de l’independentisme, la del cinquè aniversari de l’1-O, hi van assistir unes 11.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, unes 60.000 segons els organitzadors (CxR). Més multitudinària va ser la darrera manifestació per la Diada, que va comptar amb uns 150.000 assistents segons la Guàrdia Urbana, uns 400.000 segons l’ANC.

En qualsevol cas, les dues protestes es van celebrar en cap de setmana i van estar marcades per les discrepàncies entre les diverses faccions de l’independentisme.

ERC defensa la via del diàleg amb el Govern espanyol i reivindica que els objectius que s’han marcat fins ara, la desjudicialització, han prosperat amb l’aprovació de la reforma del delicte de sedició i de malversació sense lucre personal al Codi Penal. Tanmateix, ara que donen per tancada aquesta carpeta i volen obrir la de l’autodeterminació, el govern espanyol no dona senyals de voler continuar negociant, almenys durant un any electoral com el del 2023. « El procés s’ha acabat », va sentenciar Sánchez ja a mitjans de desembre.

Sense detalls sobre la cimera hispano-francesa ni novetats de la taula de diàleg, els republicans han decidit sumar-se a la protesta del 19-G. « Cal deixar clar que l’independentisme és ben viu », demana la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.

Junts i la CUP, que reneguen de la taula de diàleg, també assistiran a la convocatòria de l’ANC, Òmnium i el CxR. Aquestes tres organitzacions també han esgrimit diferències darrerament sobre com avançar cap a una eventual independència de Catalunya. Mentre l’ANC i el CxR s’oposen frontalment a la negociació amb Sánchez i pressionen per reprendre ja l’acció política per assolir un estat independent amb l’1-O com a referent, Òmnium fa mesos que demana « ampliar » el moviment amb « nous agents » abans de crear « un nou marc estratègic » per obrir « un nou cicle que permeti abordar la resolució democràtica del conflicte polític ». « Deixem de lamentar-nos pel que no vam aconseguir. El que volem és assolir-ho », va avisar el president d’Òmnium, Xavier Antich, al setembre.