Article mis à jour le 24 novembre 2022 à 08:05
El sector agrícola i ramader de l’Alt Empordà veu amb preocupació l’alerta per sequera que el Govern decretarà a l’àmbit Darnius-Boadella i la conca Ter-Llobregat.
Tot i que les restriccions no afectaran l’ús de boca, si que fixaran límits per al reg agrícola (25%), usos ramaders (10%), per als industrials (5%), recreatius que impliquin reg (30%) i per a altres usos recreatius (5%). Creuen que la mesura arriba « tard » per al reg perquè els pagesos ja han fet els « deures » durant sembra amb canvis de cultius i reduint extensió. Pel que fa a la ramaderia, veuen difícil poder aplicar-ho. « Què implicarà reduir caps de bestiar? », es pregunta la tècnica de Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries, Íngrid Pou.
Preocupació a l’Alt Empordà pel decret de sequera que entrarà en vigor a finals d’aquesta setmana a l’àmbit de Darnius Boadella.
El coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, creu que arriba « tard i malament ». Especialment, per al reg agrícola, que es restringirà en un 25%.
Poch diu que els pagesos ja van « fer els deures » fa mesos. Concretament, entre abril i maig, quan es fa la sembra. « Van optar per canviar cultius i fer menys extensió », explica. Pel què fa al bestiar, diu que, directament, és una « ximpleria ». Perquè si no es redueixen els caps d’animals no es podrà aplicar.
La tècnica de la Cooperativa Agrícola de Castelló, una de les zones ubicades en plena Muga, també creu que l’afectació en el reg serà mínima per aquestes dates. « Durant la campanya passada ja veiem com estava l’embassament i voluntàriament van decidir sembrar cultius menys exigents », detalla. Això va implicar, en molts casos, substituir el blat de moro per girasols o sorgo. El que més preocupa, de fet, és la propera campanya si continua sense ploure. « Serà més dura i encara podrem sembrar menys », afegeix.
En relació a això, Pou diu que el decret s’hauria d’haver aplicar a l’estiu i que, com sempre, s’acaba penalitzant les explotacions agrícoles i ramaderes. « Em sembla que tots havíem d’haver fet els deures abans. És molt complicat estalviar el que ja no tenim », afegeix. Sobre el bestiar, creu que encara serà més difícil de gestionar. « Què implica que has de reduir els caps de bestiar? Que s’ha d’aplicar el 10% en unes explotacions ramaderes ja molt tensionades? Reduïm els beneficis o fem que no siguin viables? S’haurà de mirar tot això », reflexiona Pou.
El dinamitzador de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Plana Litoral de la Muga, Francesc Camps, creu que la mesura arriba quan « arriba » però « com que tothom era conscient de la situació » els pagesos ja van tenir certa « previsió. « A nivell agrari ara té poc impacte però el tindrà si no tenim aigua l’estiu que ve perquè les comunitats de regants del marge dret i esquerre de la Muga, que s’abasteixen de Boadella, no podran regar », explica. Això suposa unes 4.000 hectàrees de terrenys, que se sumen a les que s’abasteixen de pous i que també estan « excepcionalment baixos ».
Menys cultius
A la Cristina Bech, de Mas Bech de Castelló, les restriccions l’afecten de ple. Té cultius i bestiar. En concret, 25.000 pollastres d’engreix, 1.400 gallines camperes i uns 200 vedells d’engreix. També té pomeres, vinyes i cultiva tot tipus de cereals.
« Estem afectats per totes bandes », es queixa. « La única diferència és que, ara per ara, el nivell de preocupació no és tant alt perquè, tot i que és un tema delicat, no ens afecta tant com ho faria a l’estiu », diu. Això sí: s’han hagut d’adaptar.
En el seu cas, la campanya passada la van reduir la sembra de blat de moro i només en van plantar per poder abastir-se ells, que basen la seva explotació en l’autoconsum. « Si tot continua així arribarà un moment que les explotacions tal i com les coneixem avui dia canviaran. I el blat de moro quedarà pràcticament extingit », afegeix.
Pel que fa al bestiar, diu que de moment no pateixen excessivament i estan una mica a l’expectativa de com es gestionarà. En el seu cas, compten amb un pou i creuen que, de moment, tindran l’aigua garantida.
