Tractat dels Pirineus | Més d’un miler de persones es manifesten a Perpinyà

Unes declaracions amb les que coincideix el membre del Casal del Conflent, Jordi Taurinyà, que ha dit que la llengua « està encara maltractada per l’estat francès » tot i que assegura que hi ha voluntat d’alguns polítics de fer pujar el català. Taurinyà ha detallat que « a les escoles Arrels, Bressola i les bilingües força gent que vol que la mainada faci català » i ha assegurat que el problema és que l’estat no hi posa els professors necessaris per fer-ho. « La nostra lluita permanent és que volem més català a l’espai públic i demostrar la força que tenim per lluitar contra els estats que ens volen aturar ».

Aquest 2022, sota el lema ‘Sem Catalunya Nord’, s’ha commemorat el 363 aniversari. Tot i això, la membre del Col·lectiu 7 de novembre ha insistit en el fet que « no és una reivindicació historicista » i ha detallat que « la frontera està permanentment instal·lada ». A tall d’exemple, Serra ha dit que « les relacions establertes entre els vessants de l’Albera s’han dificultat amb la instal·lació de blocs » al Coll de Banyuls, que impedeixen la comunicació tant personal com econòmica entre els habitants de poblacions veïnes.

Un dels temes que s’han denunciat a la manifestació és la decisió del prefecte dels Pirineus Orientals de prohibir als representants municipals d’Elna i Banys d’Arles expressar-se en català als plens. De fet, el prefecte ha portat davant la justícia l’Ajuntament d’Elna per aquesta causa, després que a l’abril canviés el reglament per permetre fer les intervencions en català, tot i incloure que necessàriament es traduïssin al francès.

« Ja hi havia ajuntaments on es feien intervencions en català, però el d’Elna ha tingut el valor de convertir això en un acte de confrontació a l’estat », ha explicat Serra, que ha afegit que si l’estat francès no ho accepta « serà un escàndol democràtic » i si ho deixa fer, servirà de precedent per altres consistoris « que s’han retirat de la iniciativa perquè han tingut por de l’acció de l’estat ».

Tot i l’afluència de gent d’aquesta convocatòria -1.200 per l’organització i 1.000 segons la policia- la mobilització ha agrupat menys manifestants que la de l’any passat. « Cal tornar a engegar la cosa », ha dit Taurinyà, que reconeix que després de la proclamació d’independència l’1 d’octubre del 2017, « hi ha hagut una mica de decepció per no haver pogut fer el que tothom esperava ».

Amb tot, els manifestants han reclamat també el reconeixement oficial del català a la Catalunya del Nord, que l’administració pública els atengui en aquesta llengua o crear també un estatut propi, entre d’altres. A crits de « Ni França, ni Espanya, països catalans » o « Sem Catalunya, el nord de Catalunya », han iniciat la marxa a les quatre de la tarda fins al Castellet, on a les sis han llegit el manifest.