L’Escala – Els descobriments dels arqueòlegs al baptisteri de Santa Margarida d’Empúries

Se’n va recuperar tan sols part de la planta, però els elements conservats van permetre calcular que la basílica tindria una amplada d’entre 13 i 14 metres i una llargada superior als 20. La basílica-catedral era l’epicentre del nou nucli que va sorgir després que s’abandonés la ciutat romana. Inicialment es creia que la primera ocupació va ser a finals del segle IV i que, tot i les successives reformes, va perdurar fins a finals del segle VII o principis del VIII.

Ara, però, les excavacions d’aquest any han permès als arqueòlegs ampliar aquest període. I estendre’l des del segle IV fins a l’època baix medieval. És a dir, uns tres segles més enllà.
La campanya d’aquest 2022, que ha reprès la de l’any passat, tenia per objectiu delimitar i conèixer l’evolució de les edificacions situades al voltant de l’actual església de Santa Margarida. Els arqueòlegs s’han centrat a continuar descobrint les restes associades al conjunt episcopal tardoantic d’Empúries.

Els treballs han ampliat l’àrea descoberta fins l’any passat, especialment a les parts nord i oest. En aquests sectors, la seqüència estratigràfica documentada ha permès documentar diverses construccions associades a l’etapa baix medieval.

En aquell moment, a la banda nord de la capella de Santa Margarida hi havia un petit pati o espai obert, perfectament definit a l’oest per diverses estances cobertes i, al nord, per una gran sala o església edificada damunt de l’antiga basílica paleocristiana. De l’excavació dels nivells d’enderroc d’aquestes estructures, amb una gran quantitat de teules, en destaca la troballa d’un capitell decorat amb unes volutes als angles (ara en curs d’estudi i restauració).

Per sota d’aquesta etapa constructiva, els arqueòlegs han començat a excavar diverses tombes d’un extens cementiri, que s’hauria format un cop el baptisteri i la basílica ja s’havien abandonat. Són enterraments que abasten des del segle VIII fins al període baix medieval.

La majoria d’inhumacions es van fer en fosses excavades a terra. A vegades, senyalitzades amb algunes pedres; i de manera més excepcional, protegides per una estructura o caixa feta d’obra. Sobretot, allà on els arqueòlegs han trobat més concentració de tombes és al voltant de la capella o església alt medieval (construïda a sobre de la capçalera de la basílica paleocristiana).

En alguns sectors, les excavacions han permès aprofundir fins a les estructures del conjunt episcopal. Entre aquells llocs amb més interès, els arqueòlegs en destaquen els treballs fets a la zona del baptisteri. Aquí, s’ha pogut excavar una tomba coberta amb quatre grans blocs de pedra, que es va reutilitzar fins a sis vegades consecutives.

L’ampliació del perímetre d’excavació ha fet possible també anar completant el coneixement de la fase inicial del baptisteri. Seria de planta quadrada i amb la piscina baptismal al centre, seguint així els models arquitectònics documentats en altres seus episcopals del territori.