Article mis à jour le 15 mars 2023 à 06:30
Llançà – L’entitat SUBMON ha replantat més de 140 feixos de posidònia arrencats per temporals a Llançà (Alt Empordà) en el marc d’un projecte pilot per restaurar zones de praderia degradades.
A diferència d’altres replantacions, on es fan servir feixos de praderies sanes, en aquest cas es vol provar una nova metodologia per recuperar aquella posidònia que el mar ha arrencat del fons i no podria sobreviure. Es fixa a la sorra amb material biodegradable. « L’objectiu és fer-ne un seguiment ambiental a llarg termini », concreta el tècnic de SUBMON Andreu Dalmau. La iniciativa compta amb el suport del projecte Mares Circulares i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llançà, el parc natural del Cap de Creus i els pescadors de la zona.
Les primeres actuacions d’aquest projecte pilot s’han fet al llarg de l’hivern.
L’objectiu és provar una metodologia no destructiva que permeti restaurar zones de posidònia degradades. I fer-ho a partir d’aquells feixos que els temporals han arrencat del fons marí, i que no podrien sobreviure. La prova pilot és una de les potes del projecte ‘Blue Lab’, que porta a terme SUBMON, i que vol millorar l’estat ambiental de l’àrea marina de l’Albera, que forma part de la xarxa Natura 2000. Precisament, en aquesta franja de Llançà, SUBMON hi té un acord de custòdia (juntament amb l’Ajuntament i la Generalitat).
A diferència d’altres mètodes de replantació de posidònia, on es fan servir talls de feixos de praderies sanes, en aquesta prova pilot s’agafen feixos recuperats que els temporals marítims han arrencat del fons. Fins ara, s’han replantat més de 140 feixos de l’espècie, seleccionant aquells més viables i fent servir material de fixació biodegradable. « Replantar posidònia és una feina complicada, ja que es tracta d’una espècie molt delicada », concreta Andreu Dalmau.
Segons explica el tècnic de SUBMON, diversos estudis han comprovat que la taxa de supervivència dels feixos « és baixa a partir dels tres anys », i per això « actualment és una inquietud científica poder provar diferents metodologies i fer seguiments ambientals a llarg termini dels feixos replantats. »
Al darrere d’aquesta prova pilot que es fa Llançà -precisa Dalmau- hi ha tres objectius clars.
El primer, no afectar praderies sanes per provar metodologies de replantació (per això es fan servir feixos que per ells mateixos no podrien sobreviure). El segon, fer un « seguiment ambiental a llarg termini » de la posidònia que s’ha replantat dins l’espai de custòdia ». « I el tercer, implicar la ciutadania en el projecte, no tan sols per poder recuperar feixos arrencats, sinó també per divulgar i consciencia sobre la importància de les praderies de posidònia », diu el tècnic de SUBMON.
En aquesta línia, la prova pilot ha buscat implicar la població local. Per això, es va fer una sessió informativa on es va explicar el projecte i com s’obtindrien els feixos posidònia. S’agafen aquells que s’acumulen a les platges, i es dipositen en una zona habilitada de la confraria de pescadors, on es preserven dins un dipòsit d’aigua fins al moment de replantar-los.
Ara per ara, concreta SUBMON, la posidònia que s’ha replantat « segueix fixada després d’alguns temporals, senyal que el mètode de subjecció està funcionant ». Tot i això, precisa l’entitat, « encara falta molta feina de seguiment per poder analitzar la seva evolució i supervivència en el temps i valorar la idoneïtat de la metodologia utilitzada. »
Paper ecològic clau de la posidònia
La posidònia (Posidonia oceanica) juga un paper ecològic clau com a hàbitat fonamental per a moltes espècies animals i vegetals. És determinant en gran quantitat de processos, com la mitigació dels efectes provocats pel canvi climàtic, captant i fixant diòxid de carboni i protegint la franja litoral de l’efecte dels temporals. Per aquests motius, es tracta d’una espècie protegida en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic.
No obstant això, la posidònia es troba en un procés de regressió generalitzat, provocat per una combinació de diferents impactes d’origen antròpic. Alguns d’aquests són l’empobriment de la qualitat de l’aigua, l’escalfament global o l’impacte mecànic sobre el fons marí, provocat sobretot pel fondeig d’embarcacions. Llegiu també el nostre article: Restaurar els oceans | El projecte d’herbes marines més gran del món.
