Aquest passat divendres 16 de gener, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va acollir la jornada “Pobles Abandonats. Una herència universal per al coneixement i el desenvolupament del territori. Estat de la qüestió, anàlisi de les causes i processos vinculats”, un projecte coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Foto © projecte Pobles Abandonats
La jornada tenia com a objectiu plantejar un estat de la qüestió i posar en valor el treball realitzat en els comarques del Ripollès, el Conflent, la Cerdanya, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà. Un estudi realitzat dins el marc del programa de micro-projectes transfronterers de l’Espai Català Transfronterer del Consell Departamental dels Pirineus Orientals i de la Generalitat de Catalunya.
Els investigadors van detallar les dades obtingudes esmentant els 1189 nuclis i 20.300 recursos documentals analitzats. Elements consultables al portal web : www.poblesabandonats.cat
Els resultats obtinguts i les dades rellevants sobre el territori:
Les dades obtingudes indiquen que existeix un 66,10% de nuclis vius amb una població de 30 habitants, un 21,10% de nuclis totalment abandonats i un 12,8% de nuclis recuperats o amb ocupació estacional.
En el cas de les comarques de l’Espai Català Transfronterer s’han analitzat 263 nuclis dels quals uns 218 són consultables a la web. El 75,6% són nuclis de menys de 30 habitants i un 14,20 % són nuclis abandonats. És important subratllar que un 10,1% de nuclis està en procés de recuperació o amb ocupació estacional. Així com en el conjunt del projecte les tipologies del nuclis són diverses, en el cas de l’Espai Català Transfronterer predominen els pobles. Les majors diferències es produeixen entre l’espai pirinenc i l’espai mediterrani o proper a la costa.
Tots els elements d’estudi compten amb eines i tècniques de primer nivell començant per aplicacions de geografia aplicada i de power BI que ajuden a interpretar les dades des de diferents perspectives i a donar aplicabilitat a les dades recollides en qüestions sensibles com els incendis forestals, l’habitatge o les possibilitats d’abandonament definitiu o recuperació dels nuclis. Elements cabdals per interpretar i prevenir dels riscos actuals en el territori transfronterer.
La taula rodona d’especialistes d’història i de geografia va evidenciar la importància d’aquests treballs científics vinculats al projecte per abordar els reptes que planteja l’abandonament i el fet que les relacions i les accions que tenen lloc en l’Espai Català Transfronterer i a la resta de Catalunya són un recurs imprescindible obert a les universitats, les institucions i a la ciutadania per tractar i resoldre problemàtiques en l’àmbit local i territorial.
Aquest projecte en curs té la voluntat de ser una eina més en el marc de les accions de cooperació transfronterera de l’Àrea Funcional ESCAT i es fixa com a objectiu valoritzar el patrimoni agrari com a vector d’identitat, ocupabilitat i oportunitats de desenvolupament local.
Per a més informació sobre el projecte podeu consultar www.poblesabandonats.cat.
Heu vist? Aquest article és d’accés lliure i cap publicitat n’ha interromput la lectura. És voluntari!
Made In Perpignan és un mitjà local propietat dels seus periodistes. Cada dia investiguem, verifiquem i expliquem les realitats socials, econòmiques i mediambientals dels Pirineus Orientals.
Aquesta informació local té un cost. I perquè continuï sent accessible a tothom, sense barreres ni influències, necessitem el vostre suport. Fer un donatiu és permetre que una premsa lliure continuï existint, aquí, al nostre territori.
- Pobles Abandonats : Una herència universal per al coneixement i el desenvolupament del territori - 7 février 2026
- Revue de presse du 1er février 2026 : Ils ont parlé de Perpignan et des Pyrénées-Orientales - 1 février 2026
- Revue de presse du 25 janvier 2026 : Ils ont parlé de Perpignan et des Pyrénées-Orientales - 25 janvier 2026