Article mis à jour le 4 novembre 2023 à 08:05
Tornen les històries d’Astèrix i Obèlix amb el còmic ‘El lliri blanc’ (Salvat) amb Fabrice Caro, conegut com Fabcaro, que s’estrena com a guionista de la saga.
‘El lliri blanc’ introdueix un nou personatge, Dosventus, metge en cap dels exèrcits del Cèsar, que trastocarà l’harmonia del poble d’Astèrix amb la seva defensa d’un mètode basat en el pensament positiu. “Tenim un guru que en comptes de sembrar zitzània, aporta serenitat”, destaca el guionista. En aquesta història també hi guanya pes el cap de la tribu Abraracúrcix i la seva dona Bonamia. En castellà, s’ha fet una tirada de 150.000 exemplars i en català, 30.000. Foto © Pere Francesch / ACN.
“Tenim un guru que en comptes de sembrar zitzània, aporta serenitat i Astèrix intentarà que tot torni a la normalitat”
El lliri blanc’ -símbol de benevolència i plenitud- és el nom d’un nou corrent de pensament positiu procedent de Roma que comença a estendre’s per les principals ciutats de l’Imperi, des de la capital fins a Lutècia. El Cèsar decideix que aquest mètode pot tenir un efecte beneficiós als campaments romans que envolten el famós poblet gal de la mà d’un nou personatge, Dosventus.
L’editora de Salvat, Maria José Guitián, ha explicat que Dosventus trastoca tota la dinàmica del poble i la seva harmonia. “Deixa anar frases aparentment de saviesa i de com hauria de ser la vida i els habitants del poble es revolucionen”, ha indicat.
El guionista ha destacat que la unitat del poblet es basa en el conflicte, el caos i la confrontació. A ‘El lliri blanc’, però, s’introdueix un personatge que aporta serenitat i això altera l’equilibri del poble. “Tenim un guru que en comptes de sembrar zitzània, aporta serenitat i Astèrix intentarà que tot torni a la normalitat”, ha dit Fabcaro.
Didier Conrad i Fabcaro
Pel que fa el disseny del protagonista, Dosventus, Conrad ha assenyalat que es va basar en dues persones molt conegudes a França: Bernard-Henri Lévy i Dominique de Villepin, però ha deixat clar que no n’han fet una caricatura d’ells.
En aquesta història hi guanya pes el personatge d’Abraracúrcix, cap de la tribu dels gals, i la seva dona Bonamia. “Són dos personatges que sempre m’han agradat molt i sembla que sempre s’estiguin barallant i aquesta és la imatge que tenim d’ells. És una parella que m’entusiasma i que adoro, i tot i que veiem aquestes disputes entre ells sempre he pensat que s’estimaven molt”, ha destacat el guionista. En aquesta història, les baralles entre ells aniran a més.
Aquesta és la primera història de Fabcaro com a guionista del còmic. L’autor, que ha explicat que la seva mare va néixer a Santa Coloma de Gramenet, ha apuntat que entre les seves primeres lectures hi havia els còmics d’Astèrix, i també els de Mortadel·lo i Filemó i Zipi i Zape. Als 48 anys, ha apuntat, l’editorial va proposar-li fer el text de la nova història. “Em va semblar surrealista, com focs artificials al meu cap i ho vaig rebre amb molta emoció”. Ha admès que ha representat molta feina, però una feina “miraculosa i molt gratificant”. Fabcaro també ha assenyalat que està de pas com a guionista de les històries perquè Jean-Yves Ferri va decidir fer una pausa.
“Patrimoni nacional”
El dibuixant ha dit que a França els còmics d’Astèrix i Obèlix són “patrimoni nacional” i a els seus lectors són intergeneracionals: “Agrada a joves i adults”. Ha destacat que Astèrix és per a totes les generacions a diferència d’altres còmics en els quals no passa el mateix. “Astèrix és una institució, la gent espera els nous còmics i és un fenomen nacional. Persones que normalment no llegeixen còmics els compren, és molt especial a França i va més enllà del que és popular”.
Per contra, ha destacat que al Japó i Estats Units les històries d’Astèrix i Obèlix no acaben de quallar del tot. Creu que en el cas d’Estats Units no es veuen a si mateixos com un poblet assetjat per un imperi i s’identifiquen més amb els romans que amb els gals. “Al Japó tenen una gran tradició del còmic i tot allò que arriba d’Occident no els interessa”, ha afegit.
Humor
Per altra banda, Fabcaro ha dit que en el passat es podia dir tot, mentre que ara s’ha de buscar un cert equilibri. Considera que ara la situació és una mica difícil amb l’humor i s’ha d’anar en compte. “Estem en una època on s’ha d’anar en compte amb tot el que es fa i soc dels que pensen que hauríem de poder riure de tot perquè riem junts i no contra algú i això és una cosa molt pròpia de l’univers de Goscinny”.
