fbpx
Aller au contenu
Accueil » Actualités » En Català » La recreació de l’obra de Proust del pintor barceloní Lluís Marsans

La recreació de l’obra de Proust del pintor barceloní Lluís Marsans

De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut © Guillaume Roset

Article mis à jour le 26 octobre 2022 à 14:21

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas han presentat aquest dijous l’exposició ‘De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut’ que es podrà veure fins al 15 de gener de 2023. Coincidint amb el centenari de la mort de l’escriptor Marcel Proust, l’exposició s’interessa per l’obra magna del francès i la del seu intèrpret plàstic, el pintor d’art contemporani barceloní Lluis Marsans.

Bona part de l’exposició està centrada en la interpretació que va fer Marsans de l’obra de Proust amb il·lustracions “lliures” i “autònomes” on els personatges adquireixen vida pròpia i recreen el món de l’escriptor. També s’ha obert l’exposició antològica amb el treball figuratiu de l’arquitecte ‘Oscar Tusquets Blanca. Cossos, ciutats, interiors’.

La mostra ofereix 139 obres de petit format realitzades per Lluis Marsans entre 1965 i el final dels seus dies

Són dibuixos, gravats, litografies i pintures i més de 50 objectes que documenten la vida i l’obra de l’escriptor francès. L’exposició sobre Proust compta amb tres seccions diferenciades. La primera fa una introducció a l’escriptor i al seu món narratiu de ‘A la recerca del temps perdut’, tracta el paper que hi juga la memòria involuntària com a mitjà per recuperar el temps perdut i l’ús de l’art i la música com a metàfora per explicar les grans experiències vitals.

El gran gruix de la mostra presenta la interpretació que feia Marsans del món de Proust. Per un dels comissaris Àlex Susanna aquests treballs no eren una “il·lustració literal i fidedigna” sinó que el pintor va assolir « llibertat i autonomia ». “T’adones que els personatges han adquirit una vida pròpia”. Susanna ha indicat que els dibuixos de Marsans són gairebé com si es tractés d’una “aquarel·la xinesa” i que genera una recreació del món de Proust.

La tercera part de l’exposició tracta la singularitat i el ressò que va tenir Proust a Catalunya i com hi va arribar a través de l’Ateneu Barcelonès. Segons han explicat, entre els anys 1918 i 1919, Joaquim Borralleras va animar els membres de la tertúlia de l’Ateneu a llegir-lo. Josep Pla i Josep Maria de Segarra ho van fer poc després que Proust guanyes el premi Goncourt.

Amb la mort de l’escriptor francès, Gaziel realitza una extensa necrològica a La Vanguardia que s’exposa a la mostra. També es compta amb treballs de la Biblioteca proustiana Ferran Cuito i de la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust.

Precisament un dels objectius de la galeria és que la mostra serveixi per incentivar la lectura de Proust amb la lectura plàstica de Marsans que ofereixen. La comissària Glòria Farrès ha indicat que l’interès per Proust no ha decaigut a Catalunya.

// Llegiu també el nostre article : El cineasta francès Quentin Dupieux premiat pel Festival de Sitges

Antològica d’Òscar Tusquets Blanca

D’altra banda, l’arquitecte Òscar Tusquets Blanca (Barcelona, 1941) ofereix a Espais Volart una exposició antològica on es pot conèixer el seus treballs figuratius. A través de les vistes de ciutats, cases, jardins, interiors, dones nues, bodegons, retrats i autoretrats Tusquets desafia qualsevol pretext i es posiciona com un defensor de la pintura figurativa.

La mostra recull 200 obres amb la vessant més íntima del dissenyador, escriptor i polifacètic arquitecte. Tot allunyant-se d’un plantejament cronològic proposa un recorregut on s’escola tota una vida. Amb treballs basats en oli, dibuixos, aquarel·les, escultures, joies i objectes.

A l’exposició s’hi poden veure des de l’Anna, la seva segona dona morta prematurament, autoretrats o ciutats i passatges urbans que li interessen com Barcelona o Benidorm. Com a arquitecte també reflexiona sobre les ciutats i el seu context històric.

Participez au choix des thèmes sur Made In Perpignan

Envie de lire d'autres articles de ce genre ?

Comme vous avez apprécié cet article ...

Partagez le avec vos connaissances

MiP via ACN