Article mis à jour le 8 août 2023 à 10:02
Portbou ha inaugurat aquest dijous la biblioteca Walter Benjamin a l’edifici de les antigues escoles del municipi. Es tracta del primer pas, « el mascaró de proa d’una vaixell » en forma de centre dedicat a la figura del filòsof alemany, que va morir l’any 1940 en aquest poble fronterer.
Les obres de reforma de l’espai han costat prop de 130.000 euros i han comptat amb el finançament de la Diputació de Girona, el Ministeri de Cultura, l’Ajuntament i la fundació ‘Àngelus Novus’, que gestionarà l’espai i que ha cedit els fons de dues biblioteques que ha heretat del traductor Philippe Ivernel i de l’humanista Gian-Luigi Ponzano. Fotos © Gemma Tubert / ACN.
Fa anys que Portbou intenta fer realitat el projecte de la ‘Casa Walter Benjamin’.
Walter Benjamin va arribar a Portbou l’any 1940 fugint del nazisme i s’hi va suïcidar després que el grup de refugiats jueus del que formava part fos localitzat per la Gestapo. Volia anar als Estats Units des de Lisboa però va quedar atrapat en aquest petit municipi fronterer. Unes hores després que li comuniquessin que estava arrestat i que seria deportat a França perquè els alemanys n’havien demanat l’extradició, el van trobar mort en una habitació de la Fonda de França.
Fa anys que Portbou intenta fer realitat el projecte de la ‘Casa Walter Benjamin’ per retre homenatge a la seva figura i a la història i el seu pensament. A principis del 2000, se li va encarregar la restauració de l’edifici que havia d’acollir-lo, un edifici d’estil modernista que havia estat seu de les escoles i de l’antic ajuntament, a l’arquitecte Norman Foster, però, finalment, es va descartar per l’elevat cost que tenia.
Uns anys després, el 2008, es va presentar un segon projecte, que tampoc va prosperar. L’edifici, conformat en tres naus, va ser construït entre el 1910 i 1913 i es va abandonar cap als anys setanta.
El primer pas per fer-lo realitat és l’obertura d’aquesta biblioteca.
L’espai, ubicat en una de les naus de l’edifici, s’ha rehabilitat amb una inversió de prop de 130.000 euros i que s’ha finançat a quatre bandes. El Ministeri de Cultura hi ha aportat 60.000 euros; 40.000 euros més la Diputació de Girona i 22.000 euros l’Ajuntament de Portbou. La fundació hi ha aportat el mobiliari i la documentació.
La biblioteca compta amb uns 4.500 llibres dels 6.000 que contenen els fons. La resta, continua en caixes a l’Ajuntament a l’espera de poder ubicar-los en d’altres espais de la biblioteca. Entre els exemplars, obres del filòsof però també del seu context històric. Formen part dels fons de les dues donacions que ha rebut la fundació, amb més d’adquisicions fetes directament.
La seva presidenta, Pilar Parcerisas, diu que Portbou és el lloc escollit per exposar-ho no només perquè va ser el lloc on Benjamin va morir sinó per la importància que va tenir amb el pas de milers d’exiliats durant la Guerra Civil. « Des de la fundació, que mantenim l’actualitat de la bibliografia de Benjamin i altra de context, el que volem és que la seva memòria pervisqui, com ha fet fins ara sense estructura, i volem que el seu pensament totalment vigent estigui aquí i el pugui fer créixer ».
Tot i que l’espai està concebut com a biblioteca, Parcerisas ja ha avançat que anirà « molt més enllà » i que ja han fet contactes amb diferents universitats per col·laborar-hi. A més, ja tenen visites de grups d’estudiants concertades i hi contemplen altres activitats com ara tallers, xerrades o presentacions de llibres.
El « mascaró de proa d’un gran vaixell »
L’alcalde del municipi, Xavi Barranco, ha explicat que l’obertura de la biblioteca és el « mascaró de proa » d’un gran vaixell que ha de ser el centre dedicat a Benjamin i que esperen fer realitat en un futur. De fet, ja s’ha executat el projecte arquitectònic per part dels arquitectes Joan Falgueras i Jordi Pigem i s’espera que els treballs costin uns 2 MEUR.
El projecte arquitectònic es va encarregar als, que han dissenyat unes rampes d’accés als pisos superiors que evocarien la travessia dels Pirineus per part de milers de refugiats, el 1939 per fugir de l’exèrcit franquista, i a partir dels 40 per fugir dels nazis, com era el cas de Benjamin.
A la primera planta, s’hi preveu ubicar l’espai per a exposicions, activitats pedagògiques i mostres fotogràfiques. I encara hi haurà un altre espai destinat a la investigació, la residència i la celebració d’actes i programes educatius i el terrat es convertirà en un mirador. En el futur, a més, una passarel·la podria connectar l’edifici amb el camí que porta al monument Memorial Passatges de Dani Karavan, situat a l’esplanada del cementeri i a tocar del futur equipament.
Sobre terminis, Barranco es mostra optimista i espera que, ara que s’ha començat el « camí », les administracions i privats continuïn implicats en la resta del projecte. « Servirà per dinamitzar la vida cultural, no només de Portbou sinó de la Mar d’Amunt, de Girona i de l’Estat i ens posarà al mapa », ha insistit. En aquest sentit, el president de la Diputació, Miquel Noguer, ja ha avançat que l’ens mantindrà el seu compromís per fer-ho realitat.
- DANA – País Valencià : « Va ser horrorós, la gent flotava sobre l’aigua » - 2 novembre 2024
- Gairebé 37.000 persones visiten la casa natal de Dalí a Figueres en un any - 26 octobre 2024
- El planeta registra el segon setembre més càlid des que es tenen dades - 12 octobre 2024