Article mis à jour le 21 juillet 2023 à 09:01
La ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller que aquest dimarts ha jutjat els ajuntament d’Elna, Els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda, a la Catalunya del Nord, aposta per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d’aquests municipis.
Durant la seva intervenció, la magistrada ha recordat que « la llengua de la República » és el francès i creu que el fet de traduir els debats deixa en pitjor posició el francès. L’advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons, però, creu que aquest argumentari és absurd i que el fet que les intervencions es facin primer en català no afecta el francès perquè, de fet, les actes es fan íntegrament en aquesta llengua. Fotos © Gemma Tubert & Alex Freixas / ACN.
L’ús del català als plens municipals de diversos ajuntaments de la Catalunya del Nord ha arribat aquest dimarts a judici.
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha celebrat una audiència on ha abordat el cas. El prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, va portar l’afer al tribunal després d’intentar -per carta- que els ajuntaments implicats fessin marxa enrere en la modificació dels reglaments dels consells municipals per permetre debatre-hi en català garantint la traducció al francès de les intervencions. Alguns ho van fer però d’altres, com el d’Elna, Els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda van decidir mantenir-se ferms.
Al judici, la ponent pública, la magistrada independent que intervé a l’audiència per analitzar el judici i proposar una solució, s’ha posicionat a favor de la postura de la prefectura. Durant la seva intervenció, ha remarcat que « la llengua de la República » és el francès i que « el sistema adoptat per les cinc comunes », tot i permetre el francès, posa « a debat » el fet de « relegar-lo » a una llengua « traduïda ».
« Considera que cal anul·lar les deliberacions dels consells municipals pel fet de deixar malament la llengua francesa, en el sentit de l’ordre de presentació, primer en català i després traduït. Considera que és inconstitucional », ha explicat l’advocat Mateu Pons.
En la seva intervenció, el lletrat, però, ha rebatut aquesta argumentació assegurant que, al final, el que compta és el « valor jurídic » perquè les actes es fan íntegrament en francès.
Pons també ha afirmat que té la « impressió » que la voluntat del prefecte és « erradicar de tots els plens la llengua catalana ». « Sinó no es pot entendre », ha dit. I per fer un símil, ha dit que « és com si tens dos fills i estimes més el primer perquè és el primer ». « La Bíblia també diu que els primers seran els darrers i que els darrers seran els primers. Aquesta qüestió de l’ordre i la priorització no té cap sentit a nivell jurídic », ha afirmat Pons.
Per la seva banda, el representant de la prefectura ha remarcat que la Constitució estableix que el francès és la llengua oficial i que aquesta ha de ser la prioritària. En aquest sentit, ha dit que la traducció de les intervencions no és suficient.
La sentència es farà pública el proper 9 de maig però l’alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, ja ha avançat que si el tribunal fa cas a la ponent pública i no els dona la raó ho portaran davant de la justícia europea. « Hem obert una porta, ja hem guanyat », ha afirmat a la sortida del judici. Com a primer pas, però, ja es plantegen presentar un recurs d’apel·lació si la sentència no els és favorable. Garcia s’ha mostrat esperançat, però, que malgrat la posició de la ponent pública, la sentència senti « jurisprudència » i admeti que les « llengües tenen un valor afegit ».
D’altra banda, Pons ha apuntat a la possibilitat que si realment el punt de discòrdia és « l’ordre », la sentència podria obrir la porta a modificar els reglaments de nou per tal que primer es facin les intervencions en francès i després en català. Garcia, però, creu que aquesta no és la solució perquè « es perd la dimensió pedagògica ». · »Si en aquest judici jo hi hagués pogut intervenir, li hagués dit una frase en català i després en francès i estarà atent perquè no l’entén. En canvi, si li dic directament en francès no serà així », ha insistit l’alcalde d’Elna.
Elna, el primer
Elna va ser, de fet, el primer municipi que va tirar endavant la iniciativa. El municipi va prendre la decisió de permetre debatre als plens en català. L’Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès « destaqués » per damunt del català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d’Elna, diversos municipis com Els Banys, Portvendres i Tarerac van fer canvis normatius similars.
Poc després d’aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l’alcalde d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que fessin marxa enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments, però, es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant del Tribunal Administratiu de Montpeller. A l’escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, el prefecte demanava que s’anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d’Elna es va excedir en les seves funcions i que era « il·legal ».
El batlle d’Elna, Nicolas Garcia, i la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater, en la concentració en defensa del català.
L’argumentació del prefecte girava entorn de la premissa que l’única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, des del punt de vista constitucional, la utilització d’una llengua « regional en el si d’una assemblea deliberativa no sembla que estigui fonamentada ».
El prefecte, a més, citava els dos primers articles de la constitució on es diu que « França és una República indivisible » i que « la llengua de la República és el francès » i citava algunes resolucions judicials en les quals se’ls donaria la raó. També feia referència a una llei del 1539, 250 anys abans de la creació de la República francès i 120 abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es « consagra » la llengua francesa en l’àmbit jurídic.
Al setembre, Elna va decidir fer un pas més posant-ho en mans de la justícia. El consistori va presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís però el Tribunal de Montpeller va rebutjar elevar la petició.
Concentració de suport
Per donar suport als alcaldes afectats -només el d’Elna hi ha assistit- s’ha convocat una concentració de suport a l’exterior i molts dels presents també han decidit entrar a la sala, que casualment es diu Lenguadoc- on s’ha celebrat la vista. Entre els assistents, hi havia diversos representants polítics com la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, el president d’ERC, Oriol Junqueras, la diputada de la CUP, Dolors Sabater, alcaldes i membres de diverses entitats com el Col·lectiu 2 d’Abril, Òmnium o l’ANC.
Borràs ha defensat la posició dels alcaldes afectats. « Són aquí per defensar els drets lingüístics de les persones que representen i l’actitud dels que amb la seva intransigència volen bandejar les llengües serà sempre una actitud a combatre », ha dit. Per la seva banda, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat el simbolisme de municipis com Elna. « Ens posem al seu servei amb totes les eines que tenim al Parlament i en totes les institucions », ha afegit.
La diputada de la CUP i presidenta del grup parlamentari, Dolors Sabater, ha qualificat « d’inexplicable » que « a aquestes alçades s’apliqui una llengua antiquíssima per perseguir la llengua ». « Però, alhora, no deixa de ser una eina que fan servir els estats espanyol i el francès des de les monarquies absolutes per imposar la llengua de l’estat i perseguir el dret del poble a parlar la seva llengua ».
Campanya de donatius
D’altra banda, Òmnium Cultural ha engegat una campanya de donatius per pagar les despeses del procés judicial dels quatre ajuntaments de la Catalunya del Nord. L’entitat cultural ha decidit participar activament en el finançament de la defensa per garantir els recursos jurídics suficients dels consistoris nord-catalans. En un comunicat de premsa, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha destacat que la defensa de la llengua ha de ser « robusta, constant i transversal ».
